Des de molt jove va començar a treballar, primer a les campanyes de la verema a Carcassonne, a França, i més tard a l’empresa privada, al sector farmacèutic.

Quan les seues filles van iniciar l’etapa escolar, a l’escola Tramuntana, hi col·laborà en diverses tasques. Llavors hi coneix mestres i col·laboradors com Adela Costa, Enric Alcorisa, Carles Paulo, etc. Polítics com Josep Vicent Marqués, Cèlia Amorós, Emèrit Bono, Manuel Girona, Ferran Zurriaga, Valerià Miralles, Ernest Lluch, Doro Balaguer i tants altres. Uns anys després de traslladar-se l’escola Tramuntana a Masies (Montcada), la Merxe Banyuls acaba la seua participació i experiència al món educatiu.

El seu vessant com a artista s’inicia a principis dels anys setanta formant part del grup Els Pavesos, que adquirí popularitat gràcies a cançons com Paquito el Xocolatero, La manta al coll i Les anguiles de l’Albufera, entre d’altres.

Com a actriu de teatre va actuar a l’obra La infanta Tellina i el rei Matarot, del pare Mulet, dirigida per Rafael Gallart, que adaptà la versió del dramaturg Rodolf Sirera. També va participar amb Mary Santpere en la comèdia musical Don Juan Tenorio, dirigida per Ventura Pons, que s’estrenà en 1978 al teatre Principal de València.

Com a actriu de cinema intervingué en les pel·lícules: Viçanteta esta-te queta (1979), de Vicent Escrivà, i Con el culo al aire (1981), de Carles Mira.

Va treballar al desaparegut Teatre Alcázar de València, al costat de Rosita Amores i de cantants com Lluís Miquel i Rafael Conde, El Titi. Amb ells va col·laborar en la gravació del disc Temps de l’Alkázar l’any 1990. En aquest àlbum Xavier Mariscal va dissenyar la carpeta, el mestre Josep Boscà els arranjaments musicals i Víctor Mansanet com a lletrista i director artístic. També va  compartir escenari amb Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Raimon, Paco Ibáñez, Maria del Mar Bonet, Miguel Ríos, Jaume Sisa, La Trinca, Al Tall, etc.

La Merxe Banyuls fou musa i, sobretot amiga, d’escriptors i artistes del prestigi de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o l’Ovidi Montllor… Finalment, estigué vinculada al món de les bandes de música a través de la Federació de Societats Musicals, ja que presentà la majoria dels actes que aquesta entitat organitzava. I fou el seu coneixement de les bandes de música pel que li van encarregar que presentara el programa de televisió Una música, un poble, l’any 1996, que tingué molt d’èxit i que emetia setmanalment Canal 9 – TVV

El mestre Manuel Revert Fort, músic i compositor nascut al barri de Benimaclet, li va escriure el pasdoble La Merxe Banyuls, no només per recordar l’excepcional artista que fou la Banyuls, sinó també com a “senyal d’agraïment i admiració a una bona amiga, una lluitadora incansable en el treball per les bandes de música de la Comunitat Valenciana”.

Els últims anys va treballar com a encarregada de protocol, primer a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana i finalment al Consell Valencià de Cultura on es va jubilar.

No obstant la prolífica i diversa vida artística de la Merxe Banyuls, de la qual mai no va vanagloriar-se, fou tanmateix la seua implicació en la defensa del seu País Valencià, que tant estimava, la seua empatia per les persones més desemparades que sempre ajudava, i el seu sentit de l’amistat i solidaritat, pel que moltes persones la recordarem.

Maluy Benet