Hem tingut la sort de conèixer les tres dones que hui homenatgem després de tant de temps, com hem esperat, tres dones d’una mateixa època, tres voluntats compromeses amb el nostre País i tres lluitadores pels drets de les dones. Un col.lectiu tant de temps discriminades, marginades i humiliades. Maltractades, violades i explotades.

Havien de ser elles, les primeres i de la mà, juntes, coneixent-se com es coneixien, hereves d’altres dones amb la història de milers d’anys a les mans, a les esquenes, al ventre i des del cervell. Intel.ligents, treballadores i de pensament lliure.

Dones que feren possible que en València, des del valencià i per les valencianes, ens transmeteren una llengua i un tarannà únic i particular. Dones que assoliren en aquell moment una visibilitat transparent  i ara una presència lluenta per elles mateixes com tres estels amb llum pròpia i que juntes fan un doll que enlluerna.

A elles pel seu esforç i a tantes com elles, tantes com vosaltres ací presents us hem d’agraïr  que hui puguem apel.lar i usar adjectius com: matxirulos, senyorons, xenòfobs, matxitrolls i matxencs a tots aquells que encara misòginament no reconeixen les dones, almenys com a iguals. Aquells que no les suporten, però que les necessiten al mateix temps.

La Merxe Banyuls era d’aquelles, dones, modestes, respectuoses i compromeses amb totes i tots. Treballava per uns éssers humans  de qualsevol condició que convisqueren dignament i en germanor “De somriure ample, la pluja en el pèl…” parafrasejant els versos, de generositat honesta i sempre divertida i amable.

Recorde un dels primers contactes amb ella, a partir dels 90, quan ella m’identificava com al fill de Ferrer Pastor, la salude i em diu “sóc la Merxe Banyuls”, li interpel·le “ja ho sé dona” i sense descomposar-se m’aclareix “no, es que ja hi ha gent que no em reconeix”. A partir d’ací com un terratrèmol entra a casa, amb la meua  dona, la seua amiga Clareta Martínez i de retruc amb el meu fill Francesc.

Ella era així, expeditiva però tranquil·la, observadora i concloent, gran però sincera i oberta com discreta.

Ara entre cigarreta i conversa, està atenent-nos i rient, rient de tot, rient amb la colla d’amigues i amics amb els quals gaudeix de la festa i d’allò que ens la fa recordar amb bona enveja.

Francesc Ferrer Escrivà